Les Plantes Medicinals

Durant molts anys, els remeis naturals, i sobretot les plantes medicinals, van ser el principal i únic recurs que disposava el metge.

A començaments del s.XX, el desenvolupament de la química i el descobriment dels complexos processos de síntesi orgànica van portar a la indústria farmacèutica a endinsar-se a la producció de nous remeis, de noves medicines. D'aquesta manera es va poder combatre amb eficàcia moltes malalties considerades fins llavors incurables.

No obstant això les plantes medicinals i els remeis que se n'extreien no van quedar a l'oblit. Les seves reserves de matèries primeres van ser i segueixen essent explotades per tal d'extreure'n substàncies que no es poden substituir.

De la mateixa manera, la medicina popular i els herboristes no han deixat mai de recórrer a les plantes medicinals, i s'esforcen per conservar viva una tradició terapèutica que arranca a la prehistòria. Durant tots aquests anys s'ha pogut constatar un notable augment del seu ús tant en el camp de l'aplicació com en el nombre de plantes medicinals conegudes.

El descobriment de noves espècies importades de països llunyans, de noves aplicacions i usos, del seu valor dietètic, i també de noves substàncies com les vitamines, les hormones, els productes antivírics o antitumorals, ha marcat un punt d'inflexió al desenvolupament de la medicina basada en les plantes.

Finalment, als darrers anys, la indústria farmacèutica, els metges i els equips d'investigadors tornen a interessar-se pels recursos naturals i per les plantes medicinals. Mai s'ha arribat a perdre del tot el seu interès: els seus efectes, les seves formes i maneres d'utilitzar.

Cal parar atenció, però, que no hem de perdre de vista el fet que les substàncies naturals no són sempre adequades per totes les situacions i per tites les malalties. Sempre ha de ser el metge qui determini el camí a seguir, el tractament i la recepta definitiva. Metges, farmacèutics i públic en general estan descobrint novament l'interès per les plantes medicinals i els seus principis actius, que aconsegueixen molt sovint la curació del malalt mitjançant l'explotació de la més gran reserva de salut que existeix al nostre planeta: la naturalesa